Feliç 2010 per a tothom

Us desitgem el millor d’aquest nou any que comença. Aprofitem l’avinentesa per mostrar-vos un article del 110 aniversari de l’eco Publicat per la Sonia Ruz a finals de 2009:

L’ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA BUFA ESPELMES

Sant Andreu de Palomar ha estat sempre un barri culturalment actiu, tal i com ho demostren totes les entitats que encara perduren i que, en la seva gran majoria, són centenàries o están a punt de ser-ho. Moltes d’aquestes entitats són com una espècie de símbol en la memoria col·lectiva de Sant Andreu, i no només per la seva llarga vida, sinó també pel paper que han exercit durant èpoques de crisi cultural i política. Una d’aquestes entitats, i també una de les més antigues, és l’Orfeó l’Eco de Catalunya, que aquest any celebra el seu 110è aniversari.

El passat dia 12 de juny l’església de sant Pacià va vibrar amb una de les obres musicals més belles i també més famoses de tot el repertori català: la Cançó d’amor i de guerra, que el mestre valencià Rafael Martínez i Valls va estrenar amb enorme èxit l’any 1926 al Teatre Nou de Barcelona. L’acte va estar organitzat i interpretat per l’Orfeó l’Eco de Catalunya, que celebrava així els seus 110 anys de trajectòria. La més que centenària entitat va estar acompanyada per altres corals barcelonines, per tres solistes que interpretaren els papers protagonistes de l’obra i per un violí i un piano. La direcció va anar a càrrec de Miquel Àngel Àrias, director musical de l’Eco des de l’any 1999. “És una cosa que teníem al cap” afirma Àngel Puig, actual vicepresident històric de l’entitat i gestor de l’arxiu històric. “A més, el director ja l’havia fet anteriorment”. Cançó d’Amor i de Guerra és una peça molt adient per a una celebració com aquesta, per la seva qualitat musical i pel paper també de símbol que té dins de la història de la cultura catalana.

La trajectòria de l’Eco de Catalunya arrenca l’any 1899, en una época de bonança per al nostre barri que va propiciar el naixement de moltes entitats esportives i culturals. L’Eco es funda el 17 de novembre d’aquell any, fruit de l’escissió de la Sociedad Coral de la Paz y la Esperanza. En aquells dies encara precaris del seu naixement, l’entitat només comptava amb vint-i-nou cantaires, i tots homes. La presencia femenina no va començar fins l’any 1908, any en què l’Eco fa el seu primer concert com a Orfeó al Palau de la Música. És aquesta una data important en la història de l’entitat, no només pel prestigi que suposa actuar al Palau, una de les senyeres culturals de la ciutat i també del territori català, sinó també perquè per a aquesta actuació, l’Eco va comptar ni més ni menys que amb noranta cinc cantaires.

Tanmateix, aviat vindrien les vaques flaques. Contràriament al que es pot suposar, no fou l’època franquista una de les èpoques més difícils per a l’orfeó, sinó les primeres dècades del segle XX. En concret, l’any 1916 quasi significà la desaparició de l’Eco com a entitat, crisi motivada per les dificultats econòmiques per les que passava el país. “L’època franquista va ser complicada i tenia molts riscs, però no va ser la més difícil. A principis de segle XX vam patir una davallada de cantaires. Cada mala ratxa coincideix amb problemes socials”, ens explica Àngel Puig. Evidentment, els anys de la Guerra Civil foren també obscurs. El país estava culturalment paralitzat i en tot el territori només es parlava de guerra. En uns temps tan sumament complicats, molts dels documents de l’Eco es van confiscar o es van perdre, i aquells que es van salvar ho van fer gràcies a les accions clandestines dels qui van voler preservar-los de l’expropiació. Temps durs, durant els quals l’Eco i altres entitats andreuenques van lluitar per mantenir-se a flot.

Però desprès de la tempesta, la calma. “El màxim auge de l’entitat es va donar als cinquanta i seixanta, donada la bonança econòmica que començava a haver-hi”, assenyala Puig. Anys de reflotament, però també de lluita política i de reivindicacions, en les quals l’Eco va estar-hi present, com a la famosa pujada a peu a Montserrat de l’any 1956, on es va desplegar una enorme senyera.

Actualment, l’orfeó l’Eco de Catalunya és el segon orfeó més antic de Catalunya en actiu, només per darrera de l’Orfeó Català. Són ja 110 anys de fites aconseguides, però també de dificultats, de lluita per sobreviure i per tirar endavant en uns temps sempre canviants. I a cada època, un entrebanc. “La problemàtica actual és la manca de cantaires joves”, ens diu Àngel Puig. I és aquest un assumpte preocupant, ja que sense contribució juvenil, l’entitat pot entrar en una nova recessió. Tanmateix, els seus integrants no perden l’optimisme. Coincidint amb la celebració dels 110 anys, l’Eco s’ha submergit en l’era tecnològica tot i estrenant página web i blog, fet que contribuirà a donar a conèixer la seva llarga trajectòria al món sencer.

Sonia Ruz Comas

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: